pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| desafino desafines desafina desafinem desafineu desafinen | desafinava desafinaves desafinava desafinàvem desafinàveu desafinaven | desafiní desafinares desafinà desafinàrem desafinàreu desafinaren | desafinaré desafinaràs desafinarà desafinarem desafinareu desafinaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| desafinaria desafinaries desafinaria desafinaríem desafinaríeu desafinarien | desafini desafinis desafini desafinem desafineu desafinin | desafinés desafinessis desafinés desafinéssim desafinéssiu desafinessin | desafina desafini desafinem desafineu desafinin | ||
| Infinitiu | desafinar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | desafinant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : desafinament, desafinació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana